Anuario de
Estatísticas Culturais

La Divisió d'Estadística de la Secretaria General Tècnica del Ministeri ha elaborat la publicació Anuario de Estadísticas Culturales 2008 [Anuari d'Estadístiques Culturals 2008] amb la finalitat de dotar de continuïtat el projecte iniciat el 2005¹. En ell es proporciona una selecció dels resultats estadístics més significatius en l'àmbit cultural procedents de les diverses fonts estadístiques disponibles. L'objectiu d'esta quarta edició és proporcionar una ferramenta que facilite el coneixement de la situació d'este sector i el seguiment de la seua evolució.

Es descriuen a continuació les directrius que, de la mateixa manera que en les seues anteriors edicions, s'ha considerat en l'elaboració d'este Anuari, el seu període de referència, l'àmbit cultural en el qual s'ha realitzat i una breu descripció del seu contingut. Resulta precís assenyalar que l'elevada varietat de fonts i procediments utilitzats exigix, per a una correcta interpretació dels resultats, una detinguda lectura de les notes metodològiques que s'incorporen en cada capítol.

Pel que respecta a les fonts d'informació, l'estudi es concentra a obtindre indicadors procedents d'operacions estadístiques incloses en el Pla Estadístic Nacional, incorporant informació procedent de més d'una vintena de fonts d'estes característiques. Excepcionalment, quan la novetat o el caràcter inèdit de la informació així ho ha aconsellat s'ha manejat informació d'altres fonts.

Els resultats en ell reflectits no són una mera recopilació dels disponibles i difosos per a l'àmbit cultural. D'una banda, es recorre a explotacions específiques d'operacions estadístiques en les quals el desglossament publicat resulta insuficient per a apropar-nos a l'àmbit cultural, tal és el cas de la informació que s'oferix en els capítols dedicats a l'ocupació cultural, al gasto cultural de consum realitzat per les llars o la dedicada al turisme cultural. De l'altra, es difonen a través d'este anuari determinades operacions estadístiques, com les reflectides en els capítols 3 i 15, Financiación y Gasto Público en Cultura [Finançament i Gasto Públic en Cultura] i Estadística de la Edición Musical en España inscrita en el ISMN [Estadística de l'Edició Musical a Espanya inscrita en l'ISMN]. Finalment, en la major part dels capítols, s'incorporen, a més dels resultats més significatius, indicadors elaborats amb la finalitat de facilitar la valoració del fenomen en un entorn global.

Pel que fa al període de referència de la informació, s'oferixen els principals indicadors per al quinquenni 2003-2007 concentrant-se els desglossaments més detallats en els últims anys disponibles. Esta pauta, aplicada amb caràcter general, presenta variants derivades de la disponibilitat i períodes de referència de les mateixes fonts estadístiques utilitzades. En tot cas, tant la informació recollida en esta edició com les sèries anuals de dades disponibles poden consultar-se en la base de dades estadístiques Culturabase accessible en Internet.

Sempre que ha sigut possible s'han incorporat indicadors per sexe i per comunitat autònoma, variables de classificació considerades prioritàries.

En la delimitació de l'àmbit sectorial considerada com a punt de partida s'han tingut en compte els treballs metodològics desenrotllats a la Unió Europea (UE) des de l'any 1997, en els quals Espanya va participar activament, que van tindre com un dels seus principals objectius la definició d'un àmbit cultural comú, en la mesura que es puga, a tots els països europeus.

Este marc europeu ha sigut pres com a base de referència per a la delimitació dels sectors culturals a incloure, establint-se algunes diferències respecte d'ell, fonamentalment sobre aquells en els quals no hi ha entre els països un consens generalitzat per a la seua inclusió.

Així, s'ha considerat inicialment, amb les peculiaritats esmentades en les notes metodològiques de cada capítol, informació dels següents sectors relacionats amb l'àmbit cultural:

• Béns culturals
  • Patrimoni
  • Museus
  • Arxius
  • Biblioteques
• Llibre i publicacions periòdiques
  • Llibre
  • Publicacions periòdiques
• Arts plàstiques
• Arts escèniques i musicals
  • Teatre
  • Dansa
  • Lírica
  • Música
• Audiovisual
  • Cinema
  • Vídeo
  • Música gravada
  • Televisió
  • Ràdio

S'exclouen de l'àmbit d'estudi l'Arquitectura i certes arts de l'espectacle (circ, titelles, bous, etc.) així com alguns aspectes relacionats amb la cultura, com ara la Llengua, Publicitat, Esports i jocs, Medi ambient i naturalesa i Informàtica.

En relació amb el sector Arquitectura, objecte d'un ampli debat en el Grup de Treball de la UE, la part inclosa en el marc cultural europeu estava restringida al treball de creació dels arquitectes. Quant a la informàtica, si bé no es considera en esta publicació com a sector, sí s'incorporen indicadors relatius tant al consum cultural realitzat per les llars en material informàtic i en Internet, com als hàbits en l'ús de les noves tecnologies. En relació amb els sectors audiovisuals, s'incorporen en determinats capítols indicadors relatius a ràdio i televisió, d'una banda com a mitjans de difusió de la cultura, oferint-se indicadors en relació amb equipaments, hàbits i consum, i, de l'altra, com a conseqüència de la difícil línia que en ocasions dividix aspectes com ara les indústries de producció dedicades al cinema i, en ocasions simultàniament, a la televisió. S'ha optat tanmateix per excloure l'estudi d'este últim àmbit a determinats capítols, com ara Financiación y gasto público en Cultura [Finançament i gasto públic en Cultura].

A diferència del marc de la UE, s'han inclòs les activitats de reproducció lligades a productes culturals (arts gràfiques, reproducció de registres sonors, etc.…) i la fabricació d'instruments musicals. Respecte a l'activitat d'administració, s'ha inclòs esta funció en el mesurament del finançament públic de la cultura.

La delimitació concreta de l'àmbit cultural per a l'estimació de les magnituds que ací es presenten s'ha efectuat establint correspondències entre les classificacions oficials utilitzades en les estadístiques que proporcionen la informació general i l'àmbit cultural considerat inicialment, amb les excepcions derivades de qüestions metodològiques, de la disponibilitat de desglossaments o de la qualitat dels mateixos que s'assenyalen en les notes de cada capítol. Les relacions elaborades i les classificacions oficials considerades han sigut les següents: Relació d'activitats culturals, a partir de la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques (CNAE 93); Relació de professions culturals, a partir de la Classificació Nacional d'Ocupacions (CNO 94); Relació de béns i servicis culturals de les llars, a partir de la Classificació de béns i servicis (COICOP/HBS); Relació de béns/productes culturals del Comerç Exterior a partir de la Nomenclatura Combinada del Sistema Intrastat; Relació d'ensenyaments culturals, a partir dels ensenyaments que conformen el Sistema educatiu i la Formació Ocupacional.

Pel que fa a l'estructura d'este Anuari, en primer lloc s'oferix una panoràmica global a través d'una sèrie de gràfics en els quals es reflectix informació destacada de cada un dels capítols. El nucli central de la publicació està compost per un conjunt de taules estadístiques distribuïdes en setze capítols. En cada un s'inclou un apartat dedicat als principals aspectes metodològics que conté una descripció dels objectius, les fonts utilitzades i les seues principals característiques tècniques, el coneixement de les quals és necessari per a valorar correctament els resultats que es presenten. Els capítols de la publicació s'agrupen en dos grans blocs, d'una banda, els dedicats a resultats estadístics que afecten diferents sectors culturals, i, de l'altra, a la informació de caràcter més específic disponible per a alguns d'ells.

Concretament, pel que fa a la informació del primer bloc, el seu contingut comença amb l'estudi de l'ocupació cultural i de les empreses culturals a què es dediquen els dos primers capítols. Els capítols 3 i 4 se centren en el finançament i es recullen per una part el gasto públic realitzat en este àmbit i, per una altra, el gasto privat realitzat per les famílies en cultura. A continuació s'oferixen resultats relatius als drets derivats de la Propietat Intel·lectual. El capítol 6 incorpora indicadors relatius al comerç exterior de béns culturals i el següent es dedica al turisme cultural. L'ensenyament relacionat amb professions culturals és objecte també d'un capítol independent. Finalitza amb els principals indicadors relatius als hàbits i consums culturals dels espanyols referits als diferents sectors objecte d'estudi, obtinguts de laEncuesta de Hábitos y Prácticas Culturales en España 2006-2007 [Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya 2006-2007] elaborada per este Ministeri. A continuació la publicació se centra en la informació de caràcter específic disponible per a alguns d'estos: patrimoni, museus, arxius, biblioteques, llibre, arts escèniques, música, cinema i vídeo.

[1]Este treball va continuar l'excellent tasca realitzada en la publicació Las cifras de la cultura en España. Estadísticas e indicadores 2002 [Les xifres de la cultura a Espanya. Estadístiques i indicadors 2002], que, més enllà de proporcionar una visió de l'aportació de la cultura a la societat espanyola, va establir uns indicadors i una metodologia que han permés que perdure en el temps l'esforç realitzat al seu dia. Anteriorment al treball esmentat es va realitzar el 1995 una tasca de recopilació i organització de les dades existents sobre la cultura en una publicació estadística, Cultura en cifras [Cultura en xifres], que va significar una fita important per al coneixement de la situació del Sector Cultural.(tornar)