Anuario de
Estatísticas Culturais

La Divisió d'Estadístiques Culturals de la Secretaria General Tècnica del Ministeri ha elaborat la publicació Anuario de Estadísticas Culturales 2010 [Anuari d'Estadístiques Culturals 2010], operació estadística de periodicitat anual implantada el 2005¹, l'objectiu essencial de la qual és proporcionar una selecció dels resultats estadístics més significatius de l'àmbit cultural procedents de diverses fonts, que facilite el coneixement de la situació i de l'evolució de la cultura a Espanya, el seu valor social i el seu caràcter com a font generadora de riquesa i desenrotllament econòmic en la societat espanyola.

Es descriuen a continuació les directrius que han sigut considerades en l'elaboració d'este Anuari, el seu període de referència, l'àmbit cultural objecte d'estudi i una breu descripció del seu contingut. Resulta precís assenyalar que l'elevada varietat de fonts i procediments utilitzats exigix, per a una correcta interpretació dels resultats, una detinguda lectura de les notes metodològiques que s'incorporen en cada capítol.

Pel que fa a les fonts d'informació, l'estudi es concentra a obtindre indicadors procedents d'operacions estadístiques incloses en el Pla Estadístic Nacional, incorporant informació de més d'una vintena de fonts d'estes característiques. Excepcionalment, quan la novetat o el caràcter inèdit de la informació així ho ha aconsellat s'ha manejat informació d'altres fonts.

Els resultats en ell reflectits van més enllà d'una mera recopilació dels indicadors estadístics disponibles i difosos en l'àmbit cultural. D'una banda, per a la seua elaboració s'acudix a explotacions específiques d'operacions estadístiques en les quals el desglossament publicat resulta insuficient per a acostar-nos a l'àmbit cultural. De l'altra, en la major part dels capítols s'incorporen, a més dels resultats més significatius, indicadors que permeten valorar el fenomen en un entorn global. Es tracta d'una operació d'alt valor afegit derivat de l'aprofitament de la informació de base ja existent proporcionada per l'ampli elenc d'operacions del conjunt del sistema estadístic.

Pel que fa al període de referència de la informació, s'oferixen els principals indicadors per al quinquenni 2005-2009 concentrant-se els desglossaments més detallats en els últims anys disponibles. Esta pauta, aplicada amb caràcter general, presenta variants derivades de la disponibilitat i períodes de referència de les mateixes fonts estadístiques utilitzades. En tot cas, tant la informació recollida en esta edició com les sèries anuals de dades disponibles poden consultar-se en la base de dades estadístiques Culturabase accessible en Internet (www.mcu.es/estadisticas/CulturaBase.html).

Sempre que ha sigut possible s'han incorporat indicadors per sexe i per comunitat autònoma, variables de classificació considerades prioritàries.

La delimitació de l'àmbit sectorial objectiu del treball que es presenta no està exempta de complicacions, derivades especialment de la forta interrelació de la cultura amb altres sectors, no sempre senzilla de delimitar, o de la difícil correspondència amb determinades classificacions. Des d'un punt de vista teòric es consideren com a punt de partida els treballs metodològics desenrotllats en la Unió Europea des de l'any 1997 amb l'objectiu de definir un àmbit cultural comú, en la mesura que es puga, a tots els països europeos².

Inicialment, amb les peculiaritats esmentades en les notes metodològiques de cada capítol, es considera informació dels següents sectors relacionats amb l'àmbit cultural:

• Béns culturals
• Llibre i publicacions periòdiques
• Arts plàstiques ³
• Arts escèniques i musicals
• Audiovisual

En cada sector la delimitació d'aquelles activitats que han de considerar-se culturals requerix observar una segona dimensió: la situació de cada una d'elles en la cadena productiva de béns i servicis culturals. Així, complementàriament a la determinació dels sectors, en cada un d'ells poden distingir-se les fases de creació, producció, fabricació, difusió i distribució, activitats de promoció i regulació, activitats educatives i fins i tot activitats auxiliars, activitats que si bé no produïxen béns i servicis culturals en sentit estricte, tenen en general una indubtable connotació cultural o permeten obtindre productes que faciliten l'ús i gaudi de béns i servicis culturals.

Per això, encara quan les dades es referisquen a un sector, s'ha de fer una lectura detinguda de les notes metodològiques per a determinar l'abast de les activitats concretes incloses i, conseqüentment, de les fases contemplades.

La delimitació de l'àmbit cultural es complementa, en el capítol dedicat a la Cuenta Satélite de la Cultura [al Compte Satèl·lit de la Cultura], amb activitats relacionades amb la cultura que, en principi, no haurien de considerar-se estrictament culturals però el coneixement de les quals resulta essencial per a comprendre el conjunt del sector creatiu, activitats vinculades a la propietat intel·lectual. Este àmbit és en gran manera coincident amb l'àmbit cultural descrit, si s'exclouen el sector de patrimoni en el seu conjunt i les fases de promoció, regulació i educatives, i s'incorporen els sectors d'Informàtica⁴, l'abast del qual queda restringit a aquelles activitats que tinguen vinculació amb la propietat intel·lectual i la Publicitat.

La delimitació concreta de l'àmbit cultural per a l'estimació de les magnituds que es presenten en la publicació s'ha efectuat establint correspondències entre les classificacions oficials utilitzades en les estadístiques que proporcionen la informació i l'àmbit cultural considerat inicialment, amb les excepcions derivades de qüestions metodològiques, de la disponibilitat de desglossaments o de la seua qualitat.

Pel que fa a l'estructura de l'anuari, s'oferix en primer lloc una panoràmica global a través d'una sèrie de gràfics i quadres resum en els quals es reflectix la informació més destacada corresponent a cada edició. El nucli central de la publicació està compost per un conjunt de capítols distribuïts en tres blocs, segons es tracte d'informació transversal, de caràcter sectorial o de síntesi.

En el primer s'inclouen les estimacions que afecten diferents sectors culturals: ocupació i empreses, finançament públic i privat, propietat intel·lectual, comerç exterior, turisme, ensenyament i hàbits culturals. En el segon bloc s'oferix la informació sectorial de caràcter més específic referida a alguns d'ells: patrimoni, museus, arxius, biblioteques, llibre, arts escèniques, música, cinema i vídeo.

El tercer bloc inclou un avanç dels resultats de la Cuenta Satélite de la Cultura [del Compte Satèl·lit de la Cultura], operació estadística elaborada pel Ministeri de Cultura amb la finalitat d'estimar l'impacte global de la cultura en el conjunt de l'economia espanyola oferint indicadors sobre la seua aportació al PIB espanyol.

Es realitza a continuació un breu recorregut pels diversos capítols de la publicació destacant alguns dels indicadors que poden trobar-se en ella al costat de les principals fonts utilitzades en la seua elaboració.

Com s'ha assenyalat, la publicació s'inicia amb indicadors transversals. En ells pot trobar-se informació relativa a l'ocupació cultural obtinguda d'una explotació específica de la Encuesta de Población Activa [l'Enquesta de Població Activa ] (INE), en la qual es consideren les persones ocupades que desenrotllen la seua activitat econòmica en l'àmbit cultural, preveient el criteri conjunt tant de les ocupacions com de les activitats econòmiques que es detallen en el capítol. S'inclouen així mateix indicadors relatius a empreses l'activitat econòmica principal de les quals està vinculada a l'àmbit cultural, obtinguts a partir del Directori Central d'Empreses, de la Encuesta Industrial de Empresas [l'Enquesta Industrial d'Empreses] i de la Encuesta Anual de Servicios [l'Enquesta Anual de Servicis], projectes elaborats per l'INE.

A continuació l'anuari centra la seua atenció en el finançament. Així, poden trobar-se en la publicació indicadors del gasto públic en cultura realitzat per les administracions públiques, la seua naturalesa econòmica i la seua destinació, obtinguts de la Estadística de Financiación y Gasto Público en Cultura [l'Estadística de Finançament i Gasto Públic en Cultura] elaborada pel Ministeri de Cultura (MCU). Es faciliten així mateix estimacions del gasto privat realitzat per les llars en béns i servicis culturals i dels seus components més significatius, estimats a través d'una explotació específica de la Encuesta de Presupuestos Familiares [l'Enquesta de Pressupostos Familiars] (INE). S'incorpora informació de les quantitats recaptades i repartides pel conjunt de les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual així com una explotació de la informació disponible en el Registre General de Propietat Intel·lectual.

Pel que fa al comerç exterior de béns culturals l'anuari oferix indicadors del valor de les importacions i exportacions de béns culturals, característics o auxiliars, utilitzant per a això la informació proporcionada per la Estadística de Comercio Exterior [l'Estadística de Comerç Exterior], elaborada per l'Agència Estatal de l'Administració Tributària. La importància del sector cultural com a motor d'altres sectors de gran importància econòmica com el turisme es posa de manifest en el capítol dedicat al turisme cultural. En ell s'oferixen detalls dels viatges iniciats principalment per motius culturals i del seu gasto associat, junt amb indicadors del seu pes relatiu en el conjunt de viatges, analitzat per les tres fonts de les quals s'extrau la informació a través d'una explotació específica: Movimientos Turísticos de los Españoles, Movimientos Turísticos en Fronteras [Moviments Turístics dels Espanyols, Moviments Turístics en les Fronteres] i Encuesta de Gasto Turístico [Enquesta de Gasto Turístic], elaborades per l'Institut d'Estudis Turístics.

S'analitza així mateix la vinculació entre el sistema educatiu i la cultura, reflectint-se indicadors de l'alumnat en els diversos ensenyaments artístics del Règim Especial: arts plàstiques i disseny, música, dansa o art dramàtic; i en aquells del Règim General vinculats a la cultura. La major part de la informació d'este capítol procedix de la Estadística de las Enseñanzas no universitarias [l'Estadística dels Ensenyaments no universitaris] elaborada pel Ministeri d'Educació. Els resultats relatius a l'ensenyament universitari s'obtenen de la Estadística de la Enseñanza Universitaria [l'Estadística de l'Ensenyament Universitari] elaborat per l'INE.

L'àrea dedicada a les magnituds transversals finalitza amb un extens capítol dedicat a les pràctiques culturals dels espanyols que són obtinguts de la Encuesta de Hábitos y Prácticas Culturales en España [l'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya] (MCU). En ell s'oferixen estimacions de les diverses formes de participació cultural, proporcionant detalls de les seues múltiples manifestacions: població lectora, assistència a espectacles culturals, visites a institucions d'interés cultural, activitats artístiques, etc., així com de les interrelacions observades entre elles o la forma d'adquisició de determinats productes subjectes a drets de propietat intel·lectual⁵.

Els capítols dedicats a magnituds sectorials s'inicien amb informació relativa al nostre patrimoni, proporcionant indicadors del conjunt de béns mobles i immobles inscrits com a béns d'interés cultural. S'hi afigen indicadors relatius als equipaments, infraestructura, activitat i recursos dels museus, obtinguts de la Estadística de Museos y Colecciones Museográficas [l'Estadística de Museus i Col·leccions Museogràfiques] (MCU), els arxius de titularitat estatal la gestió dels quals correspon al Ministeri de Cultura, i de les biblioteques amb informació procedent de la Estadística de Bibliotecas [l'Estadística de Biblioteques] (INE). El capítol dedicat al llibre centra la seua atenció a oferir detalls de les publicacions realitzades cada any per agents editors espanyols, amb informació procedent fonamentalment de la Estadística de la Edición Española de Libros con ISBN [l'Estadística de l'Edició Espanyola de Llibres amb ISBN] (MCU).

A la informació anterior s'afigen indicadors relatius a les arts escèniques i de la música, la creació musical, la infraestructura de les arts escèniques i musicals i de la interpretació. La major part de la informació procedix de la Estadística de la Edición Musical en España inscrita en el ISMN [l'Estadística de l'Edició Musical a Espanya inscrita en l'ISMN] (MCU), i de l'explotació Estadística de las Bases de Datos de Recursos Musicales y de la Danza y de las Artes Escénicas [Estadística de les Bases de Dades de Recursos Musicals i de la Dansa i de les Arts Escèniques] (MCU). L'anuari oferix així mateix indicadors de l'activitat cinematogràfica i de vídeo, entre els quals figuren els relatius a la producció, distribució, exhibició, infraestructura, recaptació o difusió procedents fonamentalment de la Estadística de Cinematografía: Producción, Exhibición, Distribución y Fomento [l'Estadística de Cinematografia: Producció, Exhibició, Distribució i Foment] (MCU).

L'anuari finalitza amb l'àrea dedicada a estadístiques de síntesi, on s'incorpora un avanç dels resultats obtinguts en la Cuenta Satélite de la Cultura en España [el Compte Satèl·lit de la Cultura a Espanya] (CSCE), operació estadística de periodicitat anual elaborada pel Ministeri de Cultura l'objectiu essencial de la qual és proporcionar un sistema d'informació econòmica, dissenyat com a satèl·lit del sistema principal de Comptes Nacionals Espanyol (CNE) que permeta estimar l'impacte de la cultura sobre el conjunt de l'economia espanyola.

L'anuari està disponible, des de la seua primera edició, en INTERNET en l'apartat dedicat a estadística en http://www.mcu.es.

[1]Este treball va continuar l'excel·lent tasca realitzada en la publicació Las cifras de la cultura en España. Estadísticas e indicadores 2002 [Les xifres de la cultura a Espanya. Estadístiques i indicadors 2002], que, més enllà de proporcionar una visió de l'aportació de la cultura a la societat espanyola, va establir uns indicadors i una metodologia que han permés que perdure en el temps l'esforç realitzat al seu dia. Anteriorment al treball esmentat es va realitzar el 1995 una tasca de recopilació i organització de les dades existents sobre la cultura en una publicació estadística, Cultura en cifras [Cultura en xifres], que va significar una fita important per al coneixement de la situació del Sector Cultural.(tornar)

[2]Establint-se algunes diferències respecte al mateix entre les quals es pot destacar la consideració en el cas espanyol de les activitats de reproducció lligades a productes culturals (arts gràfiques, reproducció de registres sonors, etc.) o la fabricació d'instruments musicals.(tornar)

[3]Dins del sector Arts plàstiques es considera, únicament en el capítol dedicat a la Cuenta Satélite de la Cultura en España [al Compte Satèl·lit de la Cultura a Espanya], el treball creatiu dels arquitectes.(tornar)

[4]Pel que fa a la Informàtica, a més de la informació proporcionada per a la Cuenta Satélite de la Cultura [al Compte Satèl·lit de la Cultura], s'incorporen a l'anuari indicadors relatius al consum cultural realitzat per les llars en material informàtic i en Internet, així com als hàbits en l'ús de les noves tecnologies.(tornar)

[5]En este sentit cal destacar que el Ministeri de Cultura ja ha iniciat els treballs relatius a una nova edició de la Encuesta de Hábitos y Prácticas Culturales en España 2010-2011 [l'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya 2010-2011], els resultats de la qual estaran disponibles en el segon semestre del pròxim any.(tornar)