Enquesta d'hàbits i pràctiques
culturals a Espanya

1. Objectius de l'enquesta
2. Unitat a investigar
3. Àmbit de la investigació
4. Període de referència
5. Principals conceptes
6. Principals variables
7. Característiques de classificació
8. Disseny mostral
   1. Tipus de mostreig
   2. Grandària de la mostra. Afixació
   3. Selecció de la mostra
   4. Distribució de la mostra en el temps
   5. Estimadors
9. Recollida i tractament de les dades
10. Publicació de resultats

1. Objectius de l'enquesta

L' Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya 2002-2003 és una investigació per mostreig de caràcter no periòdic dirigida a una mostra de 12.000 individus. El seu principal objectiu és proporcionar informació que permeta el coneixement de la demanda de la població d'activitats dels diversos sectors culturals. Concretament es tracta de disposar d'indicadors de participació cultural, que permeten estimar i diferenciar: els hàbits generals de la població respecte a les diferents activitats culturals; els nivells concrets de pràctica i consum d'activitats i/o productes d'este àmbit; les actituds i opinions sobre les esmentades activitats i sobre la seua pràctica i els nivells d'equipament cultural de què disposen els espanyols. Els resultats permetran realitzar anàlisi i diagnòstics sobre la situació de la cultura a Espanya.

S'ha pretés així mateix obtindre indicadors compatibles amb estudis anteriors, que faciliten comparacions en el temps, i amb les directrius d'EUROSTAT, que s'està establint en el Grup de Treball d'Estadístiques Culturals d'EUROSTAT, més concretament en el seu Task Force sobre Participació Cultural en què va participar el Ministeri, de manera que existisquen punts de referència amb dades similars europees.

2. Unitat a investigar

La unitat a investigar és la persona de 15 anys en amunt resident en habitatges familiars.

3. Àmbit de la investigació

El àmbit geogràfic d'esta enquesta és tot el territori nacional, a excepció de Ceuta i Melilla.

L'àmbit poblacional queda delimitat per la població de 15 anys en amunt que residix en vivendes familiars.

L' àmbit sectorial comprén la lectura de llibres no relacionats amb la professió o estudis, la lectura de publicacions periòdiques i les biblioteques; les arts escèniques i musicals: teatre, òpera, sarsuela i ballet/ dansa; música clàssica i música actual; el sector audiovisual: cinema, vídeo, televisió i ràdio; noves tecnologies: ordinador i Internet; els museus, galeries d'art, arxius i monuments, així com altres activitats relacionades amb la cultura o amb el temps lliure.

4. Període de referència

La recollida d'informació individual es va realitzar al llarg d'un any natural entre 2002 i 2003. Concretament d'abril de 2002 a març de 2003. Els períodes de referència sol·licitats sempre ho van ser en relació amb el moment de la realització de l'entrevista.

El període de referència dels resultats que es presenten és múltiple. Això és conseqüència que la major part de les variables es referixen a diversos períodes delimitats en funció de les característiques dels diferents sectors analitzats i dels indicadors de participació. En termes generals s'oferix major desglossament temporal dels indicadors relatius a l'hàbit que d'aquells referits a la pràctica concreta d'una activitat, i la més freqüent és, en este últim cas, l'últim trimestre i l'últim any. Pel que fa al consum cultural, el període de referència més utilitzat comunament ha sigut el trimestre anterior a la realització de l'entrevista.

5. Principals conceptes

Grau d'interés. El grau d'interés davant de diverses activitats culturals recollit en el qüestionari es va sol·licitar, i així es presenta en les taules que s'acompanyen, en una escala creixent de 0 a 10.

Hàbit general a realitzar una determinada activitat cultural. Es tracta d'un indicador genèric que recull la manera habitual de comportament de les persones investigades davant de diverses activitats culturals. No està associat necessàriament amb la realització d'estes. Tant en el qüestionari com en les taules estadístiques de resultats es fa al·lusió a diversos períodes temporals per a estimar la freqüència de l'hàbit sense que això indique la necessària pràctica en ells.

Nivell concret de pràctica o consum (assistència) d'una determinada activitat cultural. Entre aquells que van manifestar tindre l'hàbit de realitzar o consumir (assistir) determinada activitat cultural es va aprofundir en els nivells concrets d'esta pràctica o consum en un període determinat, en la major part dels casos els realitzats en l'últim trimestre i l'últim any. Es tracta, per tant, d'indicadors relatius a si s'ha produït la pràctica en un període determinat i, per als que l'han realitzat, de la seua intensitat, quantes vegades o quant de temps hi han dedicat.

Grau de satisfacció. El grau de satisfacció davant de diverses activitats culturals o espectacles es va sol·licitar, i així es presenta en les taules que s'acompanyen, en una escala creixent de 0 a 10.

6. Principals variables

En el quadre 1 es recull una síntesi dels principals grups de variables que, per a cada tipus d'activitat, han sigut recollides en esta publicació.

Quadre 1. Síntesi dels principals indicadors investigats

Pel que fa a les preferències i ús del temps lliure en les diverses aficions i entreteniments possibles, estos indicadors genèrics s'han inclòs amb l'única finalitat de contextualitzar la resta de la informació sobre pràctiques i hàbits culturals. No es tracta, per tant, ni pretén ser un estudi exhaustiu sobre l'ús del temps lliure.

Respecte a la lectura de llibres, cal fer notar que els indicadors es referixen exclusivament a la lectura de llibres no relacionats amb la professió o estudis, fet molt significatiu per a establir comparacions amb altres fonts d'informació. En este tipus de lectura es recull, a més de l'hàbit general i si ha llegit o no en l'últim trimestre (i la intensitat, nombre de llibres) i l'últim any, el temps que solen dedicar a este tipus de lectures. Incorpora, així mateix, indicadors de compra. La premsa i les revistes han sigut investigades de manera més superficial, i s'ha recollit només la freqüència general de lectura.

Pel que fa a les arts escèniques, musicals, i cinema, en el seu conjunt, a més dels indicadors bàsics d'interés, hàbit i pràctica de les activitats culturals objecte d'estudi, s'inclou la caracterització de l'últim consum/pràctica produït/ïda: el dia de la setmana en què es va produir l'activitat/consum; amb qui va ser; forma de pagament; satisfacció; tipus de local en el qual es va celebrar l'espectacle; gènere o tipus d'espectacle que es tractava (si escau). En alguns d'ells s'incorpora també la investigació d'altres qüestions: hàbits o usos específics en relació amb una activitat determinada; gustos/preferències; motivacions que impulsen el consum o pràctica; barreres al consum o pràctica.

S'oferixen, així mateix, indicadors generals relatius a la música i, en particular, a la compra de música gravada. Pel que fa al vídeo s'investiguen, a més dels indicadors d'hàbit i pràctica, aquells referits a la compra i lloguer.

En altres casos, com ara la televisió o la ràdio, s'ha considerat més pertinent que no hi haja un període de referència temporal concret sinó una indicació global d'intensitat de l'hàbit, de manera que el que es recull és el núm. mig d'hores de visió/escolta al dia en laborables i en caps de setmana (televisió i ràdio, a més de la freqüència d'escolta per al cas específic de la ràdio.

Pel que fa a l'ordinador i a l'ús d'Internet, s'ha pretés obtindre la freqüència global d'utilització de l'ordinador i Internet en diferents llocs i situacions, i el nombre d'hores d'ús/navegació en l'última setmana.

Quant a monuments, galeries d'art i arxius s'ha considerat la pràctica l'últim any, ja que es tracta de temàtiques que poden funcionar o exercitar-se a termini més llarg que el trimestral. De la mateixa manera, pel que fa als cursos de formació complementària i a altres activitats relacionades amb la cultura o amb l'oci,- conferències, centres culturals, parcs temàtics, espectacles esportius, bous, circ, etc.-, s'ha recollit únicament la pràctica en un any.

7. Característiques de classificació

Les característiques de classificació personal utilitzades en esta publicació han sigut: gènere; edat; nivell d'estudis; situació vital i situació laboral. També s'oferixen resultats classificats per característiques del lloc de residència de l'individu: comunitat autònoma i grandària del municipi.

Per a la classificació per edats s'utilitzen el següents trams: De 15 a 19 anys; de 20 a 24 anys; de 25 a 34 anys; de 35 a 44 anys; de 45 a 54 anys; de 55 a 64 anys; de 65 a 74 anys; i de 75 anys i més.

El nivell d'estudis respon a la següent classificació: Sense completar escolarització bàsica (van anar menys de huit anys a l'escola); Escolarització bàsica sense títol (van anar a l'escola 8 anys o més però no van finalitzar amb títol); Escolarització bàsica amb títol ( van obtindre el títol de Batxiller Elemental, EGB o ESO completa, o Certificat d'Estudis Primaris); Batxillerat (van obtindre el títol de batxiller superior, BUP, Batxiller LOGSE, COU o PREU); Formació professional (FPI, FP grau mig, Oficialia industrial o equivalent, FP II, FP superior, Mestria industrial o equivalent); Ensenyança universitària ( Diplomatura, Llicenciatura o Doctorat, Arquitectura o Enginyeria Superior o Tècnica).

La situació vital presenta els següents grups: Solter a casa dels seus pares; Solter independent junt amb divorciats, separats o vidus (amb o sense fills); Casat o en parella sense fills; Casat o en parella amb fills menors de 18 anys; Casats o en parella amb fills majors de 18 anys en casa ( si tenen a més algun fill menor de 18 anys s'inclouen en l'epígraf anterior); Casats o en parella vivint sols (Per fills grans); Altres (situacions com ara solters, separats o vidus que conviuen amb algun familiar de segon grau o més, persones que conviuen sense cap parentiu, etc...).

La classificació segons la situació laboral utilitzada és la següent: Treballa actualment; Desocupat; Retirat/pensionista; Estudiant; Tasques de la llar; Altres (situacions com ara: treballs per a organitzacions sense remuneració, pensions diferents a la de jubilació, etc...).

Comunitat autònoma: en tractar-se d'una enquesta dirigida a individus la classificació geogràfica es correspon amb la residència del mateix i no amb el lloc en el qual s'ha produït l'esdeveniment o la participació cultural, fet especialment significatiu en analitzar els resultats sobre assistència a espectacles recollits en la present publicació.

Grandària del municipi: igual com succeïx amb la comunitat autònoma, en tractar-se d'una enquesta dirigida a individus, la classificació per grandária de municipi es correspon amb el de residència del mateix i no amb el lloc en el qual s'ha produït l'espectacle o la participació cultural. Els trams oferts són: Municipis de menys de 5.000 habitants; de 5.001 a 30.000; de 30.001 a 200.000; de 200.001 a 500.000; de més de 500.000 habitants.

8. Disseny mostral

8.1. Tipus de mostreig

El tipus de mostreig utilitzat ha sigut en etapes múltiples estratificat. Les unitats de mostreig de cada etapa van ser les següents: unitats de primera etapa: municipis; unitats de segona etapa: edificis o vivendes; unitats de tercera etapa: llars; unitats de quarta etapa: població de més de 15 anys.

Les unitats de primera etapa es van agrupar en estrats delimitats per la comunitat autònoma i per la grandària del municipi considerant-se per a això els huit trams següents: municipis amb menys de 5.000 habitants; entre 5.001 i 10.000; entre 10.001 i 30.000; entre 30.001 i 100.000; entre 100.001 i 200.000; entre 200.001 i 500.000; entre 500.001 i 1.000.000; de més d' 1.000.000 d'habitants.

8.2. Grandària de la mostra. Afixació

La grandària de la mostra és de 12.180 unitats d'última etapa, persones de 15 anys i més.

La distribució d'esta mostra entre les diferents comunitats autònomes es va realitzar mitjançant un criteri de compromís entre l'afixació uniforme i la proporcional. Inicialment es van assignar 350 unitats per comunitat autònoma i les 6.230 unitats restants es van repartir proporcionalment a la població total de més de 15 anys resident a cada una d'estes. Amb això es va pretendre garantir la representativitat de la mostra en totes les comunitats autònomes mantenint un marge d'error relativament baix en aquelles amb menor població. Això va comportar, pel que fa a la grandària del municipi, a realitzar una afixació lleugerament superior a la proporcional en aquells amb més de 50.000 habitants i inferior en els de menys de 30.000 de manera que estos últims, molt freqüents en les comunitats de menor grandària, no resultaren sobrerepresentats i es garantiren grandàries mostrals suficients en aquells municipis en els quals la complexitat dels hàbits culturals dels seus residents fóra major.

Quadre 2. Unitats mostrals de primera i última etapa segons comunitats autònomes.

En el quadre 2 es presenten les grandàries mostrals de primera i última etapa, municipis i persones de 15 anys i més respectivament. El nombre de municipis en la mostra, tal com pot observar-se en el quadre, es va situar en 279, fonamentalment per raons de cost i eficàcia en els treballs de camp. Es va decidir, així mateix, no realitzar més d'una entrevista per llar i, llevat que la grandària de l'edifici fóra excessiva, no seleccionar més d'una llar a cada un dels edificis.. D'esta manera les grandàries mostrals de segona i tercera etapa, edificis i llars, són similars i, estos últims, idèntics al nombre de persones entrevistades, 12.180. Amb les grandàries mostrals descrites pot estimar-se que l'error de mostreig, considerant l'estimació de proporcions en la pitjor de les hipòtesis (P=Q=0,5), se situa entorn de l'1% amb un nivell de confiança del 95%, podent aconseguir el 5% per comunitats autònomes. Per a l'elaboració d'estes dades s'ha considerat la hipòtesi de selecció d'individus en cada comunitat autònoma mitjançant mostreig aleatori simple. Els errors de mostreig per al total s'han obtingut utilitzant fórmules per a mostreig estratificat.

8.3. Selecció de la mostra

La selecció de la mostra d'unitats de primera etapa, municipis, es va efectuar aplicant mostreig aleatori dins de cada estrat, definit este per l'encreuament de tram de grandària del municipi i la comunitat autònoma. Dins de cada municipi, la selecció d'unitats de segona etapa, edificis o vivendes, es va realitzar mitjançant la selecció aleatòria de punts d'arrancada de rutes, a partir de les quals es van seleccionar un màxim de 10 edificis o vivendes en cada una d'elles, garantint una distància mínima entre ells. En cada edifici o vivenda es va seleccionar aleatòriament una unitat de tercera etapa, llar. Dins de cada un d'estos es va determinar la unitat d'última etapa, la persona de 15 anys o més, a entrevistar, considerant quotes en funció del gènere, edat i nombre de membres de la llar.

8.4. Distribució de la mostra en el temps

Els objectius de l'enquesta requerien estimar adequadament les diferències derivades de comportaments culturals associats a diferents èpoques de l'any havent d'estar correctament representades cada una d'elles. Per això, es va optar per distribuir la mostra total en quatre submostres trimestrals de la mateixa grandària que van permetre registrar l'activitat del trimestre immediatament anterior al moment de l'enquesta i es va recollir, per tant, la variabilitat que es produïx en el conjunt d'un any natural. Com ja es va assenyalar, els trimestres utilitzats van ser el segon, el tercer i el quart de 2002 i el primer de 2003.

8.5. Estimadors

Es van utilitzar estimadors de la raó per a mostreig estratificat considerant com a estrats els encreuaments de comunitats autònomes i trams de grandària de municipi i com a valors poblacionals les xifres basades en el cens de població de 2001 i en les projeccions de població a 31 de desembre de 2002 per a persones de més de 15 anys residents en vivendes familiars.

Posteriorment es va realitzar un ajustament de les estimacions a fonts externes amb la finalitat d'adaptar les estimacions a la distribució de la població. Estos ajustaments es van aplicar: en cada comunitat autònoma, per grups d'edat i gènere; en el total nacional, per una part, per a la variable nombre de membres de la llar i, per una altra, per a cada encreuament de gènere i relació amb l'activitat econòmica. En l'elaboració d'estos factors van participar, a més de la informació procedent de l'enquesta mateixa, les estimacions de població en cada un dels encreuaments obtingudes de l'Enquesta de Població Activa del quart trimestre de 2002 i del Cens de Població de 2001.

9. Recollida i tractament de les dades

Les vivendes de la mostra van ser visitades per entrevistadors formats que van recollir de forma directa les dades de participació cultural de la persona seleccionada de la vivenda. Les entrevistes es van realitzar entre les 10:00 i les 14:00 hores i les 17:00 i les 20:30 hores per tal de facilitar la localització d'inactius i evitar problemes de localització de persones ocupades o desocupades. La duració de l'entrevista va ser variable, en funció de la participació cultural de l'individu, oscil·lant entre els 20 i els 40 minuts.

El qüestionari objecte de l'entrevista es va articular en una sèrie de mòduls. Per una part, un general destinat a recollir els indicadors bàsics de la investigació i, per una altra, mòduls específics, destinats a obtindre informacions concretes sobre cada una de les àrees d'estudi: lectura, cada una de les arts escèniques, música, concerts, cinema, vídeo, televisió i ràdio, ordinador i Internet, museus, jaciments i arxius. Addicionalment, incloïa un epígraf dedicat a variables de classificació de l'individu enquestat i als equipaments culturals de què este disposava en la seua llar. En cada un dels qüestionaris trimestrals es va requerir, bàsicament, la mateixa informació, si bé es van incloure alguns blocs mòbils, destinats a recollir informació puntual només en un determinat trimestre.

Una vegada finalitzats els treballs de camp es van rebre els qüestionaris i les incidències produïdes, els qüestionaris van ser depurats per tal de detectar possibles errors. La depuració es va realitzar utilitzant, bàsicament, dos vies: depuració de qüestionaris individuals analitzant els valors invàlids o inconsistents del qüestionari; anàlisi del comportament agregat d'algunes variables, estudiant-ne la distribució per les variables de classificació així com realitzant comparacions amb altres fonts estadístiques.

Realitzada esta tasca, el fitxer de qüestionaris va ser sotmés a una sèrie de tractaments amb la finalitat d'obtindre un factor d'elevació i constituir el fitxer preparat per a l'explotació dels resultats.

10. Publicació de resultats

Els resultats obtinguts de l'enquesta estan disponibles en les publicacions monogràfiques "ENQUESTA D'HÀBITS I PRÀCTIQUES CULTURALS DELS ESPANYOLS 2002-2003. "Resultats detallats" i "EHPCE 2002-2003". "Anàlisi descriptiva de principals resultats". Es tracta de dos publicacions complementàries accessibles a través d'Internet a través de les adreces www.mcu.es i http://www.sgae.es.